Ei, Joan!
Tens pols d'estels as ulls
Sa cara esbrellada pes temps
Que t'ha delatat
Ei, Joan!
Darrera sa teva mirada
Tens un cop amagat
Ei, Joan!
Ninot de palla foradat, en mal estat
Flor emmusteïda en un jardí de carcs
Ei, Joan!
Quan mai eres així
I tu ets vares perdre pes camí
Ei, Joan!
D'anada a la vall et vas quedar absort
Amb aquell cavall eixerit
Ei, Joan!
Mai t'ho havia dit, però no és per aquí
Rellotge de pues boges
Brúixola sense nord
Al final del camí hi ha la mort
Per molt que diguis que és una sort
Ei, Joan!