Ei, Joan! Tens pols d'estels as ulls Sa cara esbrellada pes temps Que t'ha delatat Ei, Joan! Darrera sa teva mirada Tens un cop amagat Ei, Joan! Ninot de palla foradat, en mal estat Flor emmusteïda en un jardí de carcs Ei, Joan! Quan mai eres així I tu ets vares perdre pes camí Ei, Joan! D'anada a la vall et vas quedar absort Amb aquell cavall eixerit Ei, Joan! Mai t'ho havia dit, però no és per aquí Rellotge de pues boges Brúixola sense nord Al final del camí hi ha la mort Per molt que diguis que és una sort Ei, Joan!