Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
Cal que amb una esperança trenqui la tristor
Faré una cabana de pedra i de fang
On la terra em doni el seu guany
Clavaré les meves arrels
Creixent de cara al cel
Donaré fruit abundós
I l'hivern em despullarà
De neu em cobrirà
Neu que es fondrà a poc a poc
Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
Deixaré la terra adobada pel meu esforç
Els fills que em segueixin potser marxaran
Però vagin on vagin, constants
Clavaran les seves arrels
Creixent de cara al cel
Donaran fruit abundós
I l'hivern els despullarà
De neu els cobrirà
Neu que es fondrà a poc a poc
Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
Cal que amb una esperança trenqui la tristor