Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó Cal que amb una esperança trenqui la tristor Faré una cabana de pedra i de fang On la terra em doni el seu guany Clavaré les meves arrels Creixent de cara al cel Donaré fruit abundós I l'hivern em despullarà De neu em cobrirà Neu que es fondrà a poc a poc Després de la lluita intensa, vindrà el repòs Deixaré la terra adobada pel meu esforç Els fills que em segueixin potser marxaran Però vagin on vagin, constants Clavaran les seves arrels Creixent de cara al cel Donaran fruit abundós I l'hivern els despullarà De neu els cobrirà Neu que es fondrà a poc a poc Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó Cal que amb una esperança trenqui la tristor