D'acord que c osta que els núvols escampin la boira,
I vas a córrer i et cans es però et s al mat eix lloc,
I que, amb l'excusa d'aquesta crisi f eta a mida,
Els de sempre se't pixen i diuen que plou.
Ja sé que d' un temps ençà tothom t'aboca malalties,
Que al sociosanitari hi f as més hores que al tren,
Que hi ha matins espessos que et xuclen l'energia
I vas al llit rebentat però al llit no hi dorm ni Déu.
Però no rondines,
Saps que també hi ha dies
Lluents com galtes untades de pa amb oli i sal.
D'acord que t e l'estimes però sovint et desespera,
I, tot i així, quan no hi és, et fa falta i ho saps.
Que t'han pujat el lloguer però no t'arreglen la caldera,
I dius "com va?" per ser amable i t'inflen el cap .
Però no rondines,
Saps que també hi ha dies
Lluents com boies cofoies tacant l'escuma de groc llampant.
I no rondines,
Saps que també hi ha dies
Lluents com els lla vis d'ella just quan t'acaba de morrejar.
Per això no rondines,
Saps que també hi ha die s
Rodons com un t all de síndria regalimant.