D'acord que c osta que els núvols escampin la boira, I vas a córrer i et cans es però et s al mat eix lloc, I que, amb l'excusa d'aquesta crisi f eta a mida, Els de sempre se't pixen i diuen que plou. Ja sé que d' un temps ençà tothom t'aboca malalties, Que al sociosanitari hi f as més hores que al tren, Que hi ha matins espessos que et xuclen l'energia I vas al llit rebentat però al llit no hi dorm ni Déu. Però no rondines, Saps que també hi ha dies Lluents com galtes untades de pa amb oli i sal. D'acord que t e l'estimes però sovint et desespera, I, tot i així, quan no hi és, et fa falta i ho saps. Que t'han pujat el lloguer però no t'arreglen la caldera, I dius "com va?" per ser amable i t'inflen el cap . Però no rondines, Saps que també hi ha dies Lluents com boies cofoies tacant l'escuma de groc llampant. I no rondines, Saps que també hi ha dies Lluents com els lla vis d'ella just quan t'acaba de morrejar. Per això no rondines, Saps que també hi ha die s Rodons com un t all de síndria regalimant.