Amb els anys aprens
Que tenir un bon pla
És l'única manera
De poder reduir el marge d'error.
Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son,
Un esforç per escriure el que penses
Tant senzillament com pots.
Però no hi ha prou café
Per desvetllar-te tanta estona.
I els ulls es van rendint,
Tu ni te n'adones.
Dorm, arquitecte, dorm,
Que el que estas intentant
És del tot impossible.
I que no depén de tu,
Hi ha un projecte
Que no es pot preveure.
La vida la fa cadascú.
I una casa on hi capiguem tots,
Un espai amb cuina-menjador.
I deixar que a la tarda entri el sol,
I finestres de 4x2.
I que tingui sentit de l'humor,
I un saber-se triar bé els amics,
I un caure que el faci més fort.
I la força per saber dir no.
I un jardí on s'hi pugui ballar,
Un portal que convidi a pa**ar,
I un veí, un catxondo mental.
I una taula al carrer per Sant Joan.
I que et diguin que ho has fet preu bé.
I que visqui el que tu no has pogut.
Fer-lo llest, que no tingui mai por.
I saber quan deixar-lo fer sol.