Amb els anys aprens Que tenir un bon pla És l'única manera De poder reduir el marge d'error. Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot. I malgrat la son, Un esforç per escriure el que penses Tant senzillament com pots. Però no hi ha prou café Per desvetllar-te tanta estona. I els ulls es van rendint, Tu ni te n'adones. Dorm, arquitecte, dorm, Que el que estas intentant És del tot impossible. I que no depén de tu, Hi ha un projecte Que no es pot preveure. La vida la fa cadascú. I una casa on hi capiguem tots, Un espai amb cuina-menjador. I deixar que a la tarda entri el sol, I finestres de 4x2. I que tingui sentit de l'humor, I un saber-se triar bé els amics, I un caure que el faci més fort. I la força per saber dir no. I un jardí on s'hi pugui ballar, Un portal que convidi a pa**ar, I un veí, un catxondo mental. I una taula al carrer per Sant Joan. I que et diguin que ho has fet preu bé. I que visqui el que tu no has pogut. Fer-lo llest, que no tingui mai por. I saber quan deixar-lo fer sol.