Una parella lingüística,
Una oportunitat
D'enterrar l' Patrícia,
Fer dissabte emocional.
Una estona en cada idioma,
Trenar una conversació,
Jo t'ensenyo, tu m'ensenyes
I ens ensenyem tots dos.
Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
Me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.
Vaig provar d'impressionar-la
Fent un Google d'amagat:
"Llull, Pujols, Ramon Sibiuda".
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant-me l'erotisme
Potencial del català,
Va dir: "Joan, vull que m'ensenyis
A millorar el pronunciar".
I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
Hagués dit "Despertaferro!" l'almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t'hi trobes no t'ho pensis ni un segon
I que la filosofia ens ensenyi a veure el món.
Em va preguntar en què creia
Mentre s'empa**ava el fum
I entrant a una
Vaig citar, es veu, un tal Hume:
"Només crec en el que veig jo
I només us veig a vós".
(Quan començo amb formalismes
És senyal que estic nerviós).
Va dir: "La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar".
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
Jo vaig collir l'ego de terra i ella es va posar a ballar.
I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan de Blur sonava,
Xiuxiuejant d'Epicur em parlava.
Mentre pujàvem l'escala
Del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
Tot flueix, deixa't portar".
I vaig dir: "Fem de viure una festa,
Fem-ho abans de fer-nos grans
Que demà serà impossible,
Que demà ja serà tard".
I per un cop les paraules, l'exacta combinació,
Van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
Quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
Vam acabar en un .
I tot parlant de Schopenhauer
Vam acabar en un .
Un petó, ja era de dia,
En un carreró del Born,
Feliçment, tot condemnant-nos
A buscar l'etern retorn.