Una parella lingüística, Una oportunitat D'enterrar l' Patrícia, Fer dissabte emocional. Una estona en cada idioma, Trenar una conversació, Jo t'ensenyo, tu m'ensenyes I ens ensenyem tots dos. Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors. De Parmènides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató. I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys, Me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans. Vaig provar d'impressionar-la Fent un Google d'amagat: "Llull, Pujols, Ramon Sibiuda". Cap dels tres li van sonar. Tot mostrant-me l'erotisme Potencial del català, Va dir: "Joan, vull que m'ensenyis A millorar el pronunciar". I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix, Hagués dit "Despertaferro!" l'almogàver que hi ha en tu. Amic meu, si mai t'hi trobes no t'ho pensis ni un segon I que la filosofia ens ensenyi a veure el món. Em va preguntar en què creia Mentre s'empa**ava el fum I entrant a una Vaig citar, es veu, un tal Hume: "Només crec en el que veig jo I només us veig a vós". (Quan començo amb formalismes És senyal que estic nerviós). Va dir: "La teva oratòria deixa molt a desitjar. Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar". I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat, Jo vaig collir l'ego de terra i ella es va posar a ballar. I com ballava! Que tot de cop, el cercle es quadrava. I quan de Blur sonava, Xiuxiuejant d'Epicur em parlava. Mentre pujàvem l'escala Del seu pis, va deixar anar: "Ara tu tries la trama, Tot flueix, deixa't portar". I vaig dir: "Fem de viure una festa, Fem-ho abans de fer-nos grans Que demà serà impossible, Que demà ja serà tard". I per un cop les paraules, l'exacta combinació, Van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó. Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat Quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat. I amb Schopenhauer Vam acabar en un . I tot parlant de Schopenhauer Vam acabar en un . Un petó, ja era de dia, En un carreró del Born, Feliçment, tot condemnant-nos A buscar l'etern retorn.