Era el 1990, vaig trencar una relació
I un dia que estava al zoo
Vaig fixar-me en un ós panda.
1991, corprès part de l'experiència
I sense tenir-ne consciència
Em vaig fer amic d'un ós bru.
1992, estava avorrit a casa
I conscient de la meva traça
Els vaig tornar a trucar a tots dos.
No no no no no no.
No és zoofília, és família, 2001.
L'odissea -no no no-, sense treva, cap a tu.
1993, ja estant fart de mides grosses
Per simplificar les coses
Vaig comprar-me un pequinès.
1994, un bon amic meu pastor
Em va fer descobrir un món
Quan em va ensenyar les cabres.
1995, buscant quelcom més exòtic
Com a company anecdòtic
Vaig pensar en l'ornitorinc.
No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L'odissea, postmoderna, cap a tu.
1996, vaig adoptar una hiena
No pas perquè ella em fes pena
Sinó pel seu gran somrís.
1997, vaig perdre una pastanaga
I és que qui la fa la paga
Ai trapella conillet.
1998, em pica una abella reina
De totes elles la més bella
I em va convidar a la suite.
1999, d'excursió per la muntanya
Vaig veure sortir una banya
I sota hi havia un boc.
No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L'odissea, sense treva, cap a tu.
I arribat a l'any 2000, cansat ja de tanta bèstia
No vull pecar d'immodèstia
Vaig concloure amb un mandril.
I a partir del 2001, no he parat d'anar per tu...