Era el 1990, vaig trencar una relació I un dia que estava al zoo Vaig fixar-me en un ós panda. 1991, corprès part de l'experiència I sense tenir-ne consciència Em vaig fer amic d'un ós bru. 1992, estava avorrit a casa I conscient de la meva traça Els vaig tornar a trucar a tots dos. No no no no no no. No és zoofília, és família, 2001. L'odissea -no no no-, sense treva, cap a tu. 1993, ja estant fart de mides grosses Per simplificar les coses Vaig comprar-me un pequinès. 1994, un bon amic meu pastor Em va fer descobrir un món Quan em va ensenyar les cabres. 1995, buscant quelcom més exòtic Com a company anecdòtic Vaig pensar en l'ornitorinc. No no no no no no No és zoofília, és família, 2001. L'odissea, postmoderna, cap a tu. 1996, vaig adoptar una hiena No pas perquè ella em fes pena Sinó pel seu gran somrís. 1997, vaig perdre una pastanaga I és que qui la fa la paga Ai trapella conillet. 1998, em pica una abella reina De totes elles la més bella I em va convidar a la suite. 1999, d'excursió per la muntanya Vaig veure sortir una banya I sota hi havia un boc. No no no no no no No és zoofília, és família, 2001. L'odissea, sense treva, cap a tu. I arribat a l'any 2000, cansat ja de tanta bèstia No vull pecar d'immodèstia Vaig concloure amb un mandril. I a partir del 2001, no he parat d'anar per tu...