Rius de gent
Malferida corren sols
Escopint el seu fracàs
Ja vençuts
Esperaran com sempre han fet
L'aventura d'una nit
Mentre ploren
De ràbia i per amor
A un nom inexistent
Mentre riuen dins núvols pasatgers
Cada dia més distants
Corren sols
Seguint pistes per trobar
El refugi de l'acció
Un amic que no estigui ma**a vist
O una ofrena de la carn
Que a vegades
Quan s'acaba el primer foc
Pot fer encara més mal
I així acaben
Quan ja tot ha pa**at
Cremats per la veritat i cridant
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...
Són germans
D'un camí que no ha tingut
Mai sorida ni final
Saben bé
Que el futur és la foscor
I que el negre és el color
D'una bandera
Bruta i plena de sang
Que els hi han posat a les mans
Però no es rendeixen
Somien il·lusions
Fent himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...