Rius de gent Malferida corren sols Escopint el seu fracàs Ja vençuts Esperaran com sempre han fet L'aventura d'una nit Mentre ploren De ràbia i per amor A un nom inexistent Mentre riuen dins núvols pasatgers Cada dia més distants Corren sols Seguint pistes per trobar El refugi de l'acció Un amic que no estigui ma**a vist O una ofrena de la carn Que a vegades Quan s'acaba el primer foc Pot fer encara més mal I així acaben Quan ja tot ha pa**at Cremats per la veritat i cridant Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard... Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard... Són germans D'un camí que no ha tingut Mai sorida ni final Saben bé Que el futur és la foscor I que el negre és el color D'una bandera Bruta i plena de sang Que els hi han posat a les mans Però no es rendeixen Somien il·lusions Fent himnes de cançons i criden Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard... Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard... Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard... Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...