XXXVII
En el prim aire
del crepuscle, vestida
de la teva nuesa,
vas aixecant-te.
A déus antics ofrentes
el do despulladíssim
d'aquests lents braços.
XXXVIII
De totes bandes
d'on vinc me n'estranyaven.
Ara me'n torno
també, per la mar lliure,
a l'oblit que vaig perdre.
XXXIX
Adéu, si goses
en l'oblit defugir-me.
Mil noms em donen.
De més alts en faig càntic
XL
I tot em queda
per dir, pera m'atanso
a contemplar-vos,
formes, des de profundes
deus d'un serè silenci.