Ovidi Montllor - Formes i paraules 7 lyrics

XXXVII En el prim aire del crepuscle, vestida de la teva nuesa, vas aixecant-te. A déus antics ofrentes el do despulladíssim d'aquests lents braços. XXXVIII De totes bandes d'on vinc me n'estranyaven. Ara me'n torno també, per la mar lliure, a l'oblit que vaig perdre. XXXIX Adéu, si goses en l'oblit defugir-me. Mil noms em donen. De més alts en faig càntic XL I tot em queda per dir, pera m'atanso a contemplar-vos, formes, des de profundes deus d'un serè silenci.