Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que la nau
aquí tindries...
Sé d'uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins;
tu hi dormiries...
Carns d'alabastre remulls
i cabelleres raülls
tu les hauries...
Sé la cançó de l'oblit
que entabana l'esperit
l'escoltaries...
En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fan*ls
brilla que brilla...
La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine...