Ah de la barca! Un palau més esplèndid que la nau aquí tindries... Sé d'uns braços nacarins i un pit de dolços coixins; tu hi dormiries... Carns d'alabastre remulls i cabelleres raülls tu les hauries... Sé la cançó de l'oblit que entabana l'esperit l'escoltaries... En la blavor dels fondals els meus ulls són dos fan*ls brilla que brilla... La bonança del meu port és eterna com la mort: vine, vine, vine...