Digué l'Amat a l'Aimador:
-Quina és la nit de més foscor?
-La vostra absència.
-Quin és el jorn de més claror?
-Vostra presència. [119]
D'amor plorava l'Amic
I del turment se planyia
Cridava a son Estimat
Per veure si el gojaria.
Tantost l'Estimat l'oí,
Feu-li dolça companyia.
Com més ell se li acostava, més el turment li creixia;
Com més hi anava creixent
L'amorosa malaltia,
Més dolçament l'Estimat
De ses llangors el guaria. [238]
"Alegris mon Amat.
-l'Aimador li escrivia-.
D'ell és ma voluntat,
Seva és la vida mia. [121]
De vostra amor mai n'isc
I encara vos enyoro;
Per Vós és que jo visc,
Per Vós és que jo moro". [121]