Digué l'Amat a l'Aimador: -Quina és la nit de més foscor? -La vostra absència. -Quin és el jorn de més claror? -Vostra presència. [119] D'amor plorava l'Amic I del turment se planyia Cridava a son Estimat Per veure si el gojaria. Tantost l'Estimat l'oí, Feu-li dolça companyia. Com més ell se li acostava, més el turment li creixia; Com més hi anava creixent L'amorosa malaltia, Més dolçament l'Estimat De ses llangors el guaria. [238] "Alegris mon Amat. -l'Aimador li escrivia-. D'ell és ma voluntat, Seva és la vida mia. [121] De vostra amor mai n'isc I encara vos enyoro; Per Vós és que jo visc, Per Vós és que jo moro". [121]