Caldria que buscara
a l'escot del temps
aquell primer somriure,
el deler del primer bes.
Cullereta de plata,
¿qui es mira al teu mirall
amb la boqueta torta
i un bri de timó a l'ullal?
Tanca la boca, obre els ulls!
Agafa el mocador!
I ara quant contre tres
ja veuràs com se'n va la por.
No digues ara res
quedat quiet i escotaràs.
Escolta al campanar,
com redolen, banzim-banzam.
S n'anireu, ho sé molt bé.
Nom direu on aneu, ja ho sé.
Que tingueu bon viatge,
bones veles i bon vent.
Enfilareu l'arbreda
de fulles nua,
amb la pa**eta curta
i un filet de llum al pols.
Curtes hores amb nacre,
dolç regust de la nit,
cauen com flocs de llana
puntes blanques dalt del pit.
Voldria que restareu
q vora del meu llar.
Us deixaré cadira
per si voleu tornar.
Tanque els ulls i us veig rient.
Encara contre tres
i els meus greuges he oblidat.
No dic res i el silenci
em torna el vostre ale.
Paraules, com cristalls,
que enlluernen fins als cecs.
Enfilareu l'arbreda,
atabeïda amb fullaran,
amb la ferma teplança
que us han donat els anys.
Jo em quedaré aci,
brandant el mocador blanc,
que quan era xiqueta
m'ensenyrares a brodar.