Caldria que buscara a l'escot del temps aquell primer somriure, el deler del primer bes. Cullereta de plata, ¿qui es mira al teu mirall amb la boqueta torta i un bri de timó a l'ullal? Tanca la boca, obre els ulls! Agafa el mocador! I ara quant contre tres ja veuràs com se'n va la por. No digues ara res quedat quiet i escotaràs. Escolta al campanar, com redolen, banzim-banzam. S n'anireu, ho sé molt bé. Nom direu on aneu, ja ho sé. Que tingueu bon viatge, bones veles i bon vent. Enfilareu l'arbreda de fulles nua, amb la pa**eta curta i un filet de llum al pols. Curtes hores amb nacre, dolç regust de la nit, cauen com flocs de llana puntes blanques dalt del pit. Voldria que restareu q vora del meu llar. Us deixaré cadira per si voleu tornar. Tanque els ulls i us veig rient. Encara contre tres i els meus greuges he oblidat. No dic res i el silenci em torna el vostre ale. Paraules, com cristalls, que enlluernen fins als cecs. Enfilareu l'arbreda, atabeïda amb fullaran, amb la ferma teplança que us han donat els anys. Jo em quedaré aci, brandant el mocador blanc, que quan era xiqueta m'ensenyrares a brodar.