Parauls se llana
per al que vol escalfor
i li manca l'abrigall
i silenci que no pese.
Paraules de plom,
que no es puguen enlairar
com un prim paper al vent
i silenci de ferro.
Silenci com un fesol,
com de la magrana un gra.
com pinylo de pansa i dir
poc ben poc i molt callar.
Flaire de paraules
que precedeixen als trans
i després de la tempesta
el carrer olora a pols.
Callaré, mai ho he dit
el que coldrieu oir.
La paraula quan ha eixit
mai no entra ja en boca.
Per ma casa i el corral,
pel terrat i pels balcons,
he deixat escrits dolors
als renglons del pensament.