Parauls se llana per al que vol escalfor i li manca l'abrigall i silenci que no pese. Paraules de plom, que no es puguen enlairar com un prim paper al vent i silenci de ferro. Silenci com un fesol, com de la magrana un gra. com pinylo de pansa i dir poc ben poc i molt callar. Flaire de paraules que precedeixen als trans i després de la tempesta el carrer olora a pols. Callaré, mai ho he dit el que coldrieu oir. La paraula quan ha eixit mai no entra ja en boca. Per ma casa i el corral, pel terrat i pels balcons, he deixat escrits dolors als renglons del pensament.