Cada cop que miro d'arreglar el que no faig bé
Sento que estic pitjor encara
Cada cop que enrera vull anar
Sembla com si estigués més lluny
Cada cop que hi torno és com un rellotge
Que s'hagi desmuntat
Peces i peces que no saps mai com ordenar
Cada cop més difícil se'm fa tenir-te aquí
Sempre al meu costat
Dues espases afilades caminant damunt d'un fil
Que demà, es pot trencar, més val no esperar
Com sol a la nit, com lluna al matí
és com foc al bosc quan tu ets amb mi
No és poder o voler, ni tant sols és fe
Potser ja és escrit i no s'hi pot fer res
Cada cop que surto ara al carrer miro a la gent
I noto com si hagués estat fora
Cada cop que penso en el què fer
Doncs ha pa**at molt temps
No sé mai per on començar
Cada cop que respiro és com si l'aire
Em portés noves olors
Dolces i amargues, que em fan estar
En un altre món
Cada cop que desperto m'a**ec i penso
Si encara estic somiant
Però quan la sort t'abandona
No hi ha un camí per triar
No vas mai a cap lloc, més val esperar
Com sol a la nit, com lluna al matí
és com foc al bosc quan tu ets amb mi
No és poder o voler, ni tant sols és fe
Potser ja és escrit i no s'hi pot fer res
Jo no puc riure la mort ni del meu pitjor enemic
No estic fet així, ni així seré mai, jo ho sé
I saps tu que el temps dirà on ens ha portat el vent
I em necessistes mai, volaré en contra
Com sol a la nit, com lluna al matí
és com foc al bosc quan tu ets amb mi
No és poder o voler, ni tant sols és fe
Potser ja és escrit i no s'hi pot fer res