Cada cop que miro d'arreglar el que no faig bé Sento que estic pitjor encara Cada cop que enrera vull anar Sembla com si estigués més lluny Cada cop que hi torno és com un rellotge Que s'hagi desmuntat Peces i peces que no saps mai com ordenar Cada cop més difícil se'm fa tenir-te aquí Sempre al meu costat Dues espases afilades caminant damunt d'un fil Que demà, es pot trencar, més val no esperar Com sol a la nit, com lluna al matí és com foc al bosc quan tu ets amb mi No és poder o voler, ni tant sols és fe Potser ja és escrit i no s'hi pot fer res Cada cop que surto ara al carrer miro a la gent I noto com si hagués estat fora Cada cop que penso en el què fer Doncs ha pa**at molt temps No sé mai per on començar Cada cop que respiro és com si l'aire Em portés noves olors Dolces i amargues, que em fan estar En un altre món Cada cop que desperto m'a**ec i penso Si encara estic somiant Però quan la sort t'abandona No hi ha un camí per triar No vas mai a cap lloc, més val esperar Com sol a la nit, com lluna al matí és com foc al bosc quan tu ets amb mi No és poder o voler, ni tant sols és fe Potser ja és escrit i no s'hi pot fer res Jo no puc riure la mort ni del meu pitjor enemic No estic fet així, ni així seré mai, jo ho sé I saps tu que el temps dirà on ens ha portat el vent I em necessistes mai, volaré en contra Com sol a la nit, com lluna al matí és com foc al bosc quan tu ets amb mi No és poder o voler, ni tant sols és fe Potser ja és escrit i no s'hi pot fer res