Sóc a la frontera entre el vici i el cel
I no entenc i no entenc i no entenc a la gent
Em critiquen i em miren
Quan jo estic aquí fent ambient
Ones que penetren el meu firmament
Que s´encén, que s´encén, que m´explota la ment
Un deliri inconscient un enigma sense dubte indecent
Que acaba al pitjor moment
Per una copa, un lloc obert
Per trobar un oasi dins aquest desert
Donaria cent, potser mil
Potser tot el que tinc
Tanquen el garito i jo amb aquest colocón
No em toqueu els collons quan comença lo bo
Democràcia il·legal, llei perversa, falsa moral!!
Visca el president i visca la seva gent
I brindem per la mare del puto porter
Que els ofeguin a tots en bidons de mil litres o més
De whisky de garrafón
Per una copa, un lloc obert
Per trobar un oasi dins aquest desert
Donaria cent, potser mil
Potser tot el que tinc