Sóc a la frontera entre el vici i el cel I no entenc i no entenc i no entenc a la gent Em critiquen i em miren Quan jo estic aquí fent ambient Ones que penetren el meu firmament Que s´encén, que s´encén, que m´explota la ment Un deliri inconscient un enigma sense dubte indecent Que acaba al pitjor moment Per una copa, un lloc obert Per trobar un oasi dins aquest desert Donaria cent, potser mil Potser tot el que tinc Tanquen el garito i jo amb aquest colocón No em toqueu els collons quan comença lo bo Democràcia il·legal, llei perversa, falsa moral!! Visca el president i visca la seva gent I brindem per la mare del puto porter Que els ofeguin a tots en bidons de mil litres o més De whisky de garrafón Per una copa, un lloc obert Per trobar un oasi dins aquest desert Donaria cent, potser mil Potser tot el que tinc