Fa temps que et conec i no sé bé com ets
Més lluny et veig de mi quan més a prop et tinc
Deixa´m entrar dins, deixa´m saber qui ets
Obra que jo hi vull ser, si et plau no em tanquis més
Si jo sucre, tu sal;
Si jo negre, tu blanc; rius de mi
Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així?
Serà que tu ets com un mirall però que
Quan jo m´hi miro es va trencant
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
Obre la teva ment, tu saps que no hi ha res
Que ens pugui fer tant diferents
I si sóm tant desiguals
Què és el que em fa estar amb tu
Busco en la foscor i no hi trobo la claror
Tant sols hi trobaré el que no em serveix de res!
Si jo sucre, tu sal;
Si jo negre, tu blanc; rius de mi
Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així?
Serà que tu ets com un mirall però que
Quan jo m´hi miro es va trencant
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I es que no, no ho sé!
I és que com ets tu, no ho sé
I el que penses tu, no ho sé
I el que vols de mi no ho sé
I què faré ara, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no...