Fa temps que et conec i no sé bé com ets Més lluny et veig de mi quan més a prop et tinc Deixa´m entrar dins, deixa´m saber qui ets Obra que jo hi vull ser, si et plau no em tanquis més Si jo sucre, tu sal; Si jo negre, tu blanc; rius de mi Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així? Serà que tu ets com un mirall però que Quan jo m´hi miro es va trencant I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! Obre la teva ment, tu saps que no hi ha res Que ens pugui fer tant diferents I si sóm tant desiguals Què és el que em fa estar amb tu Busco en la foscor i no hi trobo la claror Tant sols hi trobaré el que no em serveix de res! Si jo sucre, tu sal; Si jo negre, tu blanc; rius de mi Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així? Serà que tu ets com un mirall però que Quan jo m´hi miro es va trencant I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I es que no, no ho sé! I és que com ets tu, no ho sé I el que penses tu, no ho sé I el que vols de mi no ho sé I què faré ara, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no...