Plou al carrer i pel pa**adís
Una cançó viatja fins al seu llit,
Es posa dret, sha decidit
Però per seguir necessita un perquè.
Ha de aprendre a seguir quan shan acabat
Les petjades que lhan dut fins aquí
Fart de sentir què és el que ha de dir
Fart desperar a que arribi demà.
Ja no té por de decidir
Ja pot triar, ara tot ha canviat
No pensa mirar enrere,
Ja només té el que té al seu davant.
I quan es fa de nit
Surten les fades i el treuen del llit,
I junts fan un camí
Seguint lestela dels que el van obrir,
I elles el coronen
I el fan rei fins que arriba el matí.