Plou al carrer i pel pa**adís Una cançó viatja fins al seu llit, Es posa dret, sha decidit Però per seguir necessita un perquè. Ha de aprendre a seguir quan shan acabat Les petjades que lhan dut fins aquí Fart de sentir què és el que ha de dir Fart desperar a que arribi demà. Ja no té por de decidir Ja pot triar, ara tot ha canviat No pensa mirar enrere, Ja només té el que té al seu davant. I quan es fa de nit Surten les fades i el treuen del llit, I junts fan un camí Seguint lestela dels que el van obrir, I elles el coronen I el fan rei fins que arriba el matí.