Hi ha un home cridant a mig carrer
Profetitzant un fi
Paraules que semporta el vent.
I una parella discutint sota un fan*l
Pel preu daquell anell.
Hi ha un cotxe parat negociant els honoraris
I ella somriu brollant amor del tot artificial,
Per un moment és al cel dels lluitadors.
Plats bruts dins la pica
I un timbre ressona al meu cervell
Ha tornat a pujar el porter
Mavisa que sacaba el termini
Però...
Una veu dins meu em diu que cregui en mi
O avui això no acaba bé.
Una corbata i un barret elegants
Tal com ha de ser.
Sincronitzaré bé el rellotge, un pla perfecte
Ja et trucaré dient-te on vaig
Que no matraparan.
Com la Bonnie i en Clyde anem avançant
Cap on hi hagi nous tresors.
Carrers il·luminats, que comenci ja el ball
I tu, com sempre radiant.
I quan es faci clar mirant cap al mar
Per si hi trobem algun sentit.
I el que en queda ho portarem sempre dins
Si no ho tens clar no cal que ho intentis
O serà un temps que hauràs perdut.
Deixat anar i deixa que el vent venti
I obre del tot les ales.
Creus en mi i el que podem construir.
A res no direm no
Agafem-ho abans que es desfaci.
Com la Bonnie i en Clyde anem avançant
Cap on hi hagi nous tresors.
Carrers il·luminats, que comenci ja el ball
I tu, com sempre radiant.
I quan es faci clar mirant cap al mar
Per si hi trobem algun sentit.
I el que en queda ho portarem sempre dins.