Hi ha un home cridant a mig carrer Profetitzant un fi Paraules que semporta el vent. I una parella discutint sota un fan*l Pel preu daquell anell. Hi ha un cotxe parat negociant els honoraris I ella somriu brollant amor del tot artificial, Per un moment és al cel dels lluitadors. Plats bruts dins la pica I un timbre ressona al meu cervell Ha tornat a pujar el porter Mavisa que sacaba el termini Però... Una veu dins meu em diu que cregui en mi O avui això no acaba bé. Una corbata i un barret elegants Tal com ha de ser. Sincronitzaré bé el rellotge, un pla perfecte Ja et trucaré dient-te on vaig Que no matraparan. Com la Bonnie i en Clyde anem avançant Cap on hi hagi nous tresors. Carrers il·luminats, que comenci ja el ball I tu, com sempre radiant. I quan es faci clar mirant cap al mar Per si hi trobem algun sentit. I el que en queda ho portarem sempre dins Si no ho tens clar no cal que ho intentis O serà un temps que hauràs perdut. Deixat anar i deixa que el vent venti I obre del tot les ales. Creus en mi i el que podem construir. A res no direm no Agafem-ho abans que es desfaci. Com la Bonnie i en Clyde anem avançant Cap on hi hagi nous tresors. Carrers il·luminats, que comenci ja el ball I tu, com sempre radiant. I quan es faci clar mirant cap al mar Per si hi trobem algun sentit. I el que en queda ho portarem sempre dins.