La meva calavera no té les formes estàndards
Almenys aquesta tarda, viuré al meu propi Nebraska
Abans que se'm mengi la falta de calor de l'estufa
O el caràcter eremita que adopto tan profà
Sulfat de sodi amb aigua en una ta**a em purifica
Amb els segons perdo la poca capacitat sibarita
I em condenso, es veu que ja no em queda...
Saliva, l'enyoro com notar la frescor de l'aigua freda
Una vintena de mantes que m'he posat per sobre
No sé si la porta em rebenta el cervell o s'obre
... del tremolor als espasmes hi ha una fina línia
Dels espasmes a la calma, un tros de vidre
I quaranta-quatre trucades perdudes
Si no fos per la bateria serien setanta-una
Tot per aquelles cartes amagades entre les factures
Escrites a mà i amb adreça desconeguda
No suporto que hi aparegui el meu nom de pila
Que hagi pogut recordar com es diu el meu village
Quan els membres em responguin juro que les cremo
O em trobaran a casa com a Hoffman, Phillip Seymour
...Era el meu aniversari, ara ho recordo
Les úniques espelmes són llumetes quan m'adormo
L'única companyia és el so de les pa**es dels insectes
De totes aquestes goteres
Un milió de mississipis des que vaig desconnectar el fix
Em vaig connectar als ossos i em vaig treure les kicks
Ho expliquen aquestes ics, la pila morta al rellotge
La pau típica de les aigües de Cambodja
I ara és com 'sisplau, regaleu-me el cumulonimbus
Tornem tots a les tribus, us ho suplico'
Però la mà em toca el terra per inèrcia
I es trenca de cop la cinta de la persiana
Amen