Bobby P. - Pressió mental lyrics

La meva calavera no té les formes estàndards Almenys aquesta tarda, viuré al meu propi Nebraska Abans que se'm mengi la falta de calor de l'estufa O el caràcter eremita que adopto tan profà Sulfat de sodi amb aigua en una ta**a em purifica Amb els segons perdo la poca capacitat sibarita I em condenso, es veu que ja no em queda... Saliva, l'enyoro com notar la frescor de l'aigua freda Una vintena de mantes que m'he posat per sobre No sé si la porta em rebenta el cervell o s'obre ... del tremolor als espasmes hi ha una fina línia Dels espasmes a la calma, un tros de vidre I quaranta-quatre trucades perdudes Si no fos per la bateria serien setanta-una Tot per aquelles cartes amagades entre les factures Escrites a mà i amb adreça desconeguda No suporto que hi aparegui el meu nom de pila Que hagi pogut recordar com es diu el meu village Quan els membres em responguin juro que les cremo O em trobaran a casa com a Hoffman, Phillip Seymour ...Era el meu aniversari, ara ho recordo Les úniques espelmes són llumetes quan m'adormo L'única companyia és el so de les pa**es dels insectes De totes aquestes goteres Un milió de mississipis des que vaig desconnectar el fix Em vaig connectar als ossos i em vaig treure les kicks Ho expliquen aquestes ics, la pila morta al rellotge La pau típica de les aigües de Cambodja I ara és com 'sisplau, regaleu-me el cumulonimbus Tornem tots a les tribus, us ho suplico' Però la mà em toca el terra per inèrcia I es trenca de cop la cinta de la persiana Amen