Rama-Lama - Aire Pur lyrics

[Verso 1: Neidos] Si vols sentir-la plena aquesta vida que ara estimes I les lleis que t'envolten no les trobes còmodes La policia interna que et goberna haurà d'aprendre Millor deixar-se entendre, cuidat, ja ho veuràs! Toca obrir-se, com la primavera pot obrir la flor Al seu ritme, defugint la por L'ostracisme és el signe d'un estigma Pel sisme destructiu quan el refugi es veu com el nou niu insígnia Però una ment amb cicatrius, dins un cos normatiu Vol que ploris, que valoris si et sents fort i encara ets viu La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te dintre I l'esperit d'infant sensible no té fam ni es sent pas lliure A un cor fort l'almoina de l'amo l'amoïna Ja no vol més molles vol trencar les estovalles I sentir de nou com brollen pessigolles A cada glop que baixa a poc a poc de cop i et remou les entranyes I jo sóc qui vull ser?, els anuncis són com bombes Se t'enfonsa el cos i et cou i de la guerra neixen traumes Però a través d'esquerdes podrem fer, espais comuns afins D'autoconstrucció ma**iva d'esperances Ja arriba la vida que somies Que en sortir del tedi els únics límits siguin propis i a**umibles La cultura et lliga Només amb pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plausible [Estribillo: Microbio] No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil I així fins que el cap t'exploti, necessito aire [Verso 2: Still Ill] Som ànimes ingràvides, càlides i emotives Recloïdes en presons de repressió, freda i cognitiva Niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió Que imposa el món de la foscor, amiga, si vols ser lliure La mirada sobreviurà digne amb el seu prisma Travessant una finestra fixada en l'entorn feréstec Que deprecia tota vida premia el verí De la deriva destructiva i al poeta defenestra Aquí fem patir al metge tot per fer paté del fetge Tens un cotxe i un rellotge però vols viure pressa I ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca I s'equipara amb altres, que tampoc obren la boca Un cap dur com un roca, un mar de prejudicis Dins del pit des de l'inici d'una vida que s'esgota I com fer front a tal derrota? si quan te'n dones compte Dus errors en el sarró i el cronòmetre corre en contra Contra un cor que es vol corrompre, un món que ho facilita No hi ha lloc pel plora mica si l'amic ja no t'escolta La veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba és com un mort arrepentit un esperit que sempre torna I vola per sobre teu mentre el ventre el tempta amb merdes Excuses i caretes, vivències sense reptes Més dies en silenci, i emocions reprimides Vull polir-me com un nen, si, però van pa**ant els dies [Estribillo: Microbio] Però van pa**ant i no t'equivoquis He vist repetit mil cops el teu soliloqui No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil I així fins que el cap t'exploti Necessito aire pur, no em falta temps Em falta aire per respirar en aquest ball I així fins que el verd broti I tirem d'amor propi [Verso 3: Glaukoma] Normala da kareta jantzita ibili beharra Denok dauzkeu mamu ta beldurrak barra-barra Nik iparra bi gitarra ta mikro batekin aurkitzet Gutako bakoitzak dauke bere izarra Polizi ta militarrak, gure burun dabiltzanak Akatu gabeko ikarak adorea gelditzen Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen Artaldetik at ez geatzeko martingalak Inor ez da normala, baño danak hala nahi Modelo izan nahien gaztek uzteie jateai Gezurra aplikatzen diou errealitateai, ai! Desikasten hasi hai. Ta ni rebai, sinistu ezin pelikula Ezin aske sentitu preso gaudela dakigula Batu partidura! Hartu partitura! Joggo bonito treballant amb la paraula Estetikan diktadura estetikatik hautsi Estetatik idatziz eztet bestetik ikasi Wanna be free, yeah! Wanna be free! Disney eta Hollywood akatzetik hasi Selektak, MCk, graffiterok, dantzarik Danak antza dik, gure janak gantza dik ta gatza nik No creemos en un mundo hecho en croma No más Lágrimas de Sangre en ojos con Glaukoma [Estribillo: Microbio] Però van pa**ant i no t'equivoquis He vist repetit mil cops el teu soliloqui No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil I així fins que el cap t'exploti Necessito aire pur, no em falta temps Em falta aire per respirar en aquest ball I encara que això et sobti Necessito aire pur, no em falta temps Em falta aire quan estic ballant amb tu I aixi fins que el verd broti i tirem d'amor propi No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil I així fins que el cap t'exploti, necessito aire