Raimon - Animal d'esperances I memòria lyrics

Animal d'esperances i memòria No he volgut ser humà d'altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. Límits. Sol i acompanyat prove de ser útil Amb cançons d'amor, amb cancons de lluita. Inventari incomplet de temps i vida. Refaré aquells camins que vaig fer sol Ara que amb tu sé que sóc més lliure. I amb les últimes ratlles del dibuix Miraré el mar, escoltaré els meus morts, Ombres estimades que en mi habiten. Negaré decepcions, continuaré esperances.