Ovidi Montllor - Història d'un amic lyrics

Sóc fresador des dels tretze anys, tinc condicions però pocs guanys. Tinc al treball molt bons companys que fan menys pesada la jornada. Tinc una "núvia" que molt m'estime, i així acabe del meu treball (jornada llarga, més de deu hores), amb ella em trobe fins a sopar. Ella em descansa del meu treball, té una dolçor que força em dóna. Després al llit, que a l'endemà cal matinar, s'ha de tornar a treballar. Quan ve el diumenge dormo fins tard, (un dia que tinc per descansar). A mitja tarda vaig per la "Navia", i anem al cine, que pague jo. Després tots dos donem un tomb, i l'acompanye a casa seva. I en el portal ens estimem fins que la criden. Després a casa, a sopar un poc, i si fan bon programa a la tele, faig un esforç i em quede. Després al llit, que a l'endemà cal matinar, s'ha de tornar, a treballar. D'aquí a poc temps volem casar-nos, i si pot ser fer una llar. Jo sóc feliç, res no envege més del que tinc. Tan sols tinc por d'estar malalt, no pas pel mal, sinó pel metge, el meu patir. Es que jo, saps, jo he nascut... jo he nascut per a ser metge.