Ovidi Montllor - Poema sense acabar lyrics

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i la lluna s'afanya a pujar la carena! I ronda el ca fidel a la serena perquè al seu amo capritxós i destre plau-li besar l'amada sota la lluna al vol en el porxo del barri de la masia quieta adormida pels grills, missenyors de la cleda i dels pins. Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i el vent també és a jóc. I els romanins només, desperts, escolten, demà al matí puguin parlar d'amors amb les farigoleres fins l'hora de la sesta, que és quan reposa e! pou i canten les cigales esguardant la ginesta, i ells agafen el son. Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i la lluna ha a**olit les cimes cobejades, i l'estrella primera lluerna dels camins és perduda entremig les immenses miríades i als confins de la terra tots els enamorats es besen i s'estrenyen, de l'una a l'altra serra. Quin doll d'aigua a la font ara que tot és nou perquè la lluna és plena.