Ovidi Montllor - La meva amiga com un vaixell blanc lyrics

Aquella verge vinclada als meus braços tota es donava però ha fet un gran crit. -Oh, amat, no temis! - em deia ajocant-se: -No hi ha a la terra cap glavi més fi. Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra que et faci ofrena d'un amor tan pur. No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga: ¿com ho faria, si era sense tu?- I ara s'alçava i jo la vestia i els seus cabells destrenava pel coll. La carn, flotant al mossec de la vida, s'enorgullia de la comunió. -¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava ara ja és teu, i elevarà el teu cant?- I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me: -Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?- A cada mot més la veu endolcia, i jo era alhora l'heroi i l'esclau: -No et deixaré et diré el nom d'amiga. La meva amiga: com un vaixell blanc. I encar de nou la prenia en mos braços -ja era el seu ventre més alt i més fort. I a cada pit un vermell: dues brases com la punxada del llavi i del cor.