Ovidi Montllor - Dancing girl lyrics

Un instant, un instant només; després vindria el tornar enrera, el meditar després... Tot un instant, tota una primavera. És un instant que pa**a i ja ha fugit; què hi fa! En el llavi posa un gust indefinit, un gust pàl·lid de llet, de mel i rosa. Ets tu i ella, al voltant la gent, qui sap?, pell i esperit de tota mena Damunt del front, cap maldecap; tots els neguits us ballen per l'esquena. Ets tu i ella... Tu dius això i allò, ella somriu i calla, escolta el teu parlar de llamp i tro, i et fa l'ullet i xucla amb una palla el vas de color indefinit, i fa veure que es torna vermella i el que suara lentament li has dit li surt per l'altra orella. Tu ja hi comptes, però vas endavant; hi ha la tèbia i suau malenconia de sentir-se sincer i un xic farsant Demà, què vols?, ja serà un altre dia I anar parlant d'amor i pa**ió i mossegar paraules inflamades, tot té la seva implícita raó, i distreu de vegades... I ella s'ho val: aquelles cames roses que has vist a l'escenari, i el perfum ; aquelles cames roses sense noses, amb tant terrabastall i tanta llum I aquells grinyol de la cançó ridícula, fet amb el murri aflautament del nas, i aquell clotet tan fi de la clavícula, i aquell or perlejant de sota el braç. Ja ho sé, no són misteris ni joguines, són coses que mosseguen i fan mal, coses divines que valen mil ferides de punyal... I tu, pobret, ets home de carn flaca, i et penses que ets un príncep bengalès perquè tens tres quartets a la butxaca i perquè dius sweet heart, my love i yes!