Ovidi Montllor - Cançó de traginer lyrics

Amb la clenxa ben partida, i un clavell vermell al trau, i un gec per tota la vida que de negre sembla blau, me'n vaig a la rectoria; les campanes van tocant, però jo no les sentia. Arri, Joan! la núvia s'està esperant! El sogre me la portava amb arracadetes d'or; la sogra se la mirava i té un cobriment de cor. Abans de seure a la taula ens deixen sols un instant i no ens diem cap paraula. Arri, Joan! Que l'arròs s'està covant! Quina nina tens més blava, ai, Maria del Roser... I al meu braç s'abandonava i no sabia què fer. Mes la lluna, que ens espia, ha desvetllat l'aviram i el gall em dona el bon dia. Arri, Joan! Que les vaques tenen fam! A la primera mesada m'escudella de mal grat; a la segona mesada ja em té el cor enverinat. Jo em llevo amb l'avemaria; les figues van madurant i el moscatell s'engroguia. Arri, Joan! Que el bou negre va al davant! Un vespre trobo tancada la porta del dormidor; jo que sento una besada que em fa tremolar de por La meva mà no hi arriba, al ganivet més tallant, i arrenco llàgrima viva. Arri, arri, Joan! Arri, que te les van recargolant!