Ovidi Montllor - Formes i paraules 6 lyrics

XXVIII Llibertat, signe d'eterns rigors, de lluites mai no compreses. AI fons del pou sotjàvem brillants nombres immòbils. XXIX Fins a quin cel volíem que rabent ens enlairi l'ocell? L'espanten cims i paranys d'abismes, però també les ales avui de cop esteses al lluny, desemparades de tèbies mans. XXX No vols ser lliure. Tries rovells de ferros, tàvegues d'odi. XXXI T'amuntanyaven, pastor, folcs de tenebra, fins que l'hivern davalli. Després, captaire front sangonós, demanes esguards a portals closos. XXXII Quin preu? La vida. Si volies pagar-lo, la salvaries. XXXIII La saviesa, com les agudes puntes de la corona del rei mag: ens oculten que va mudant de rostre. XXXIV Partíeu, nàufrags ja del desig, a Villa que va cridant-vos. Un a un us perdíeu en esculls solitaris. XXXV El nauxer de prims llavis somriu als nostres pa**os pel neguit de la barca. Ell sap a quines ribes convé que ja reposin els vençuts. Altes veles amples de vent ajuden remadors sense rostre. XXXVI Lligat al pal i sord als vols, als cants malèfics, príncep, escolta com molt endins et parla, enllà d'esculls, d'anquines, d'ignorades escales on tocarà la barca, el tenaç, solcadíssim pensament que governa freus de retorn.