Ovidi Montllor - Formes i paraules 5 lyrics

XXII Fuges, tempesta, del bon temps, i sofrien, per la teva ceguesa, I'or tardoral dels freixes, cansada son de masos. XXIII De qui fugies sinó de tu mateixa? Plou fort, però s'emporta el vent amic els núvols cap a la llunyania on ja no pot seguir-te la teva por. XXIV El vent del sud atansa l'ofec, tentacles opressius de la boira. Veig com s'esborren carrers, vestigis d'arbres, a poc a poc el rostre, que dia i nit m'angoixa, de la meva ciutat. XXV T'estimo, dura terra meva que llences, sollats, a trossos, amors que només volen molt humilment servir-te. XXVI Vull que t'adonis com has vist unes formes de perfecta bellesa. Són la vida d'un home que parlarà per sempre a tots, des de la terra aspra, traïda, seva. Tan nostra i seva. XXVII Es molt difícil de trobar qui comprengui la nostra llengua. Pera tots, en mirar-te, provaran d'escoltar-nos.