Ovidi Montllor - Carta a casa lyrics

Estimada Antònia: T'escric des d'ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d'engany. No tinc més solució, ja ho saps: l'engany. I m'ompliré tot d'ell, per anar vivint, per anar aguantant, per anar estimant. T'he enviat els diners, com tots els mesos. Per ara no hi ha augment. Paciència, tot arriba. Me n'he guardat uns quants per a comprar-me un abric. L'hivern, sense el teu cos és molt més cru. Diuen que em pa**aran a una secció més descansada. I, si Déu vol, molt prompte trobaré casa. I vindreu tu i la nena. El company del meu "cuarto" ha estat malalt. La grip, coses molt d'ara, ja saps... l'hivern. Fa més d'una setmana que espere carta. Esteu malalts? Em feu patir moltíssim, tan lluny de casa. L'any que ve, potser tindrem cotxe. Qui ho havia de dir! I escola per a la nena sense pagar. I diners suficients per a no plorar. Tot això, però, ja saps... lluny de casa, allò que no s'oblida ni tan sols amb vi, aquest que tinc jo ara posat a taula. Encara plou, Antònia. Demà serà diumenge i no pa**ejarem tots tres junts per la plaça del poble. Cuideu-vos molt. Besades. Escriu-me més sovint.