Ovidi Montllor - Bogeria amb números lyrics

Tu ets aquell, aquell sóc jo, jo sóc un altre, un altre ets tu. Ja tenim l'u. Fos, fóra o és, mai no se sap, un gat un gos, o bé un plom fos. Tenim el dos. Res de res més, no hi ha res, ni una pua, d'angelets res. Anem pel tres. Batre bé el plat, beure be el vi, coure bé el cuc, moure bé el catre. Portem el quatre. Tinc el que no, tens el que sí. Pis que no hi és, casa que manca, muntanya cau, cap paradís. I doncs el sis. Verd de verdum, duresa feble, palla dins l'ull, el món se'm perd. Toquem el set. Buit de finestra, lloc d'animals, foc que s'atia, Canteret buit. Hem fet un vuit. Ou de bestiar, de pàmpols pocs. Tot és a pèl, potser et cou. Porta ja el nou. Peu atrapat, cadena llarga, taques d'hivern, cadira i seu. Arriba el deu. Bronze fa clinc, clinc, calla i cull, vés a fer bronze. Des d'ara l'onze. Colze amb colze, totxo i ciment, poc a poquet, les nou: esmorze. vénen les dotze. Esbotze terra, cel, mar i lluna, estel, petxina, i el sol netege. En vols més? Tretze. M'enfonse, sure, plore, ric, cante, tinc reuma, tos, dic que m'enfonse. Deia catorze. Pince amb pinça, pensar pinsera, rutlla barrina, treu suc m'endinse. Ale hop! Quinze. Un fetge, un jutge, el foc, la flama, corrent i força, la mort i el metge. Mmmm... setze. Casa't i cria , oftalmologia, Pep, ton, Quim, Maria, conta, erra, pa**at, i en són dèsset. Suite de Bach, xiulet de rock, òpera grossa, tou el bescuit. Tinc el divuit. Bou que no vou. Hom que li plau. Llop, llep i llepa. Tarda de bou. Josep: dinou. Sprint darrer, toc colpidor, vinc, veig i guanye, porta'm al tint. Vint sóc jo sol. Deu en sóc mig. Cinc una cama. Zero sencer. Sóc el darrer. Sóc el darrer.