Ovidi Montllor - Tragèdia a dia lyrics

Destrossava el seu cos, encara jove, amb excés de tabac, alcohol i amor. A més del gran desgast que mai no compta, car treballar és cosa natural. La dona, en un racó, somiquejava mirant un terç de la televisió, i recordant mil coses, o bé una. ja tant se val explicar el detall. La xica gran repa**a una revista plena d'amor, merdosa de color. I amb cautela es pa**a per la sina desodorant contra l'olor d'orina. El xiquet trenca, inventa, plora, riu. S'emporta sempre el gran premi dels crits. Ell és així, i no té cap por de ser-ho. És com si fos l'aprenent del futur. La més petita, dorm. Ara no plora. I la família espera el seu crit. Tothom somnia que comença a parlar. Un cert sadisme amb desig de sumar. Quan sume, cinc destrossant-se la vida. Encara joves. Si més no, joves-grans. La Terra bé, donant voltes i tombs. El Sol més pobre. La Lluna fent l'ullet. El gos lladrant. Lladra intel·ligentment. I el gat miolant. Miola mil veritats. La porta fa un cop del vent de llebeig. La llum corre tant, que ella sola espera. Cinc a dins de casa, sense llum ni llamp. Ell, cerca la dona, i junts, els petits. Un cop tots fent pinya, o préssec, o flam, es foten a riure. Cau el teló. Uns crits.