Camí del front, hivern del 39: Avui t'escric callat potser per darrer cop He caigut pres de la nit i l'enyor Entre camins gelats, de neu i companys morts Fa tant de fred que no puc ni pensar Se'm trenquen les paraules als papers mullats Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs I espere que recordes el que vam parlar... Plore de ràbia i l'aprete amb les mans I dic les paraules que em vas ensenyar... No hi ha demà Si no és amb tu No hi ha demà No hi ha demà Si no el fem junts No hi ha demà Camí a la mort, hivern del 39: Avui t'escric callat potser per darrer cop He caigut pres fugint de l'últim front Entre camins gelats, de neu i companys morts Fa tant de fred que no puc ni pensar Se'm trenquen les imatges als meus ulls cansats Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs I espere que recordes el que vam parlar... Plore de ràbia i l'aprete amb les mans I dic les paraules que em vas ensenyar... No hi ha demà Si no és amb tu No hi ha demà No hi ha demà Si no el fem junts No hi ha demà