Vaig aprendre a treure un bon resultat de la derrota, Assaborint la sang que em regalima del llavi, per no oblidar mai que és el que toca. Cos que serà cendra, cor de roca. El vent, la pols s'emporta, tard o dora tota runa s'esfondra. De res et salvarà un pare nostre. Quan és mort el tronc que cony importa l'escorça. Si veus mig buit el got, omple'l. La vida és guns and roses. Intento treure'n coses bones mentre d'altres ploren. Llàgrimes que empasa la sorra. Amb el temps les ferides s'esborren. Només queden cicatrius, que et recorden com et dius D'on vens, on vas. Espantant les ombres. Aturant el vent que et bufa en contra, I posant-ho tot de cara, per a que no te la tornis a fotre. I tu t'equivoques, caus una vegada rere l'altre, t'aixeques i corres. A la vida t'hi has d'enfrontar-te amb totes les armes, Amb totes les ganes, amb tota l'honra. Si no ets capaç de soportar el pes a sobre, La carrega et durà a la tomba. No sempre allò que no ens mata ens fa més forts, Per això has d'aprendre a encaixar els cops, en un bon lloc, On les ferides cremen, on no oblidar mai les penes, On deixar-se de tonteries ni de comptar amb la sort. Fa temps que ens va abandonar, I tu continues deixant-ho tot a l'atzar esperant que ella torni i et porti a bon port. Com quan erem nens però ara ja no, Els draps bruts es netegen a casa i els problemes els resols tu sol. Aaaaaa Amaguen el cap sota l'ala, No planten cara a res, Només miren al cel, Mentre els hi tremolen les cames. Aaaaaa Ho he vist tantes vegades. Toquen fons i no busquen com Sortir del pou, que poc a poc els mata. Els té atrapats sota les aigües, És quan comencen a entendre que la sort s'acava. Que és de petit quan has d'aprendre a aixecar-te. Per saber impulsar-te amunt quan tornis a caure.